Què passa a la República Democràtica del Congo?

Des de mitjans dels anys 90 la República Democràtica del Congo (RDC) és escenari d’una guerra que ha causat al voltant de 5 milions de víctimes mortals, centenars de milers de desplaçats i refugiats, una greu crisi humanitària i violacions continuades dels drets humans contra el conjunt de la població civil, on almenys 200.000 dones i menors han patit la violència sexual com a arma de guerra.
Malgrat el seu greu impacte, és un conflicte oblidat per a l’opinió pública internacional i està silenciat per part dels mitjans de comunicació, que en donen una imatge parcial i esbiaixada, sense analitzar les seves arrels històriques i culturals, ni les dinàmiques locals, regionals i internacionals, vinculades no només a l’explotació dels recursos naturals sinó també a dinàmiques de poder, on Rwanda i altres països de la regió juguen un paper fonamental, en un món globalitzat on les grans potències (EUA, Xina) competeixen per ampliar les seves àrees d’influència.
Trencar el silenci que envolta la RDC permetrà donar veu als actors locals que s’organitzen per sobreviure i fer front a aquesta situació, fer visibles de manera concreta les connexions entre aquestes dinàmiques locals i la dimensió internacional, fer palès que el model de consum imperant contribueix a perpetuar una situació de violència i d’economia de guerra en la que participen directa o indirectament ciutadans congolesos i congoleses, però també empreses locals i internacionals, davant la permissivitat i fins i tot la complicitat de governs i organitzacions internacionals.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Conferència :Campanya “No amb el meu mòbil!”: Reflexions de la societat civil congolesa enfront del Congrés Mundial dels Mòbils de Barcelona"

La Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo, en el marc de la seva campanya “No amb el meu mòbil!”,  va convidar, el passat 25 de setembre a Barcelona, a Moïse Kambere Kayitambya, activista congolès i defensor dels drets humans, actualment secretari de GADHOP (Grup d'Associacions de Defensa dels Drets Humans i de la Pau). A continuació,  les principals aportacions, reflexions i demandes realitzades per Moïse Kambere al llarg de la conferència:

La situació actual de la RDC
La situació a l’est de la RDC és d’una nova guerra deguda a una nova rebel·lió, sorgida per la deserció de militars de l’armada nacional congolesa, i que rep el nom del M23. Moïse, però,  remarca que no es tracta d’una rebel·lió sinó d’una agressió del Congo per part de Ruanda, tal i com mostren diferents informes de la Monusco i l’ONG americana Human Rights Watch que denuncien que els homes del M23 han estat reclutats, formats i equipats per l’armada congolesa.

 "Des de la societat civil congolesa hem manifestat al govern congolès, a la comunitat internacional, a les Nacions Unides que estem davant d’una agressió i que no volem la guerra."

Un altre element que afegeix, és que aquesta nova milícia també prové de membres de les FDLR ( milícia ruandesa responsable del genocidi ruandès) que es van refugiar a la RDC, culpables de violacions dels drets humans. Existeix un programa de repatriament voluntari de la Monusco, però l’armada ruandesa ha tornat a reclutar antics repatriats per tornar a fer la guerra al Congo.

A nivell internacional també s’ha reaccionat, s’ha vist com països com els EEUU, Gran Bretanya, Holanda, i Alemanya han començat a tallar o congelar l’ajuda cap a Ruanda. Però,  Moïse es mostra sorprès ja que fa poc Gran Bretanya va anunciar que no tallaria tota l’ajuda cap a Ruanda. Considera que no és normal que amb aquestes proves irrefutables els estats continuen donant ajuda  a Ruanda.

Moïse fa un parèntesi històric per  comprendre millor la situació actual. Comenta que després de la caiguda de Mobutu es va formar un govern de transició ( 2003-2006) i es va crear una comissió de verificació i reconciliació. Però els membres del govern de transició van fer tot el possible per què no funciones ja que tenien por  que aquesta comissió descobrís que els propis membres del govern podrien estar involucrats o  tenir problemes amb la justícia. Avui dia encara  persones d’aquesta època encara es troben dins del govern, o del món polític, i busquen relacions o influencies amb Ruanda o Uganda.

Tornant a l’actualitat, comenta que la CILG, Conferència Internacional dels Grans Llacs ha decidit crear una força internacional de pacificació i de seguretat a l’est , amb el suport de l’Unió Africana i Europea, que espera tenir estatut Jurídic per poder començar a  combatre les diferents milícies. Les negociacions encara no han acabat.


Des de la societat civil exigeixen:
  • A nivell internacional:  que s’estableixin sancions contra Ruanda i que aturi de finançar rebel·lions.
  • Coordinació entre les dues forces: la Monusco i la nova força internacional. Al principi, part de la societat civil rebutjava la creació d’una nova força i proposava que una part de la Monusco tingués un mandat especial per neutralitzar aquesta milícia M23. Però, ja que aquesta no s'ha optat per aquestal’opció ,demanen que hi hagi un enviat especial, basat a Goma, per fer la coordinació entre les forces i la societat civil. I que les ONG locals tinguin una veu directe i que siguin escoltades a nivell internacional.
L’organització de la Societat civil congolesa

Segons Moïse, podríem definir  la societat civil en general com el conjunt de líders, d’organitzacions de base, ONG, organitzacions camperoles, organitzacions professionals, mestres, sindicalistes, l’església. A la RDC aquesta societat civil s’organitza a nivell de territori. S’organitza des de la unitat més petita, els pobles, fins a nivell provincial, on trobem la Coordinació provincial, fins al nivell nacional, representats per la coordinació nacional.

Fins ara, les associacions de la societat civil agrupaven tot tipus d’organitzacions, col·lectius o entitats que treballaven per un objectiu comú, com la defensa dels drets humans. Actualment, estan treballant per intentar que cada branca d’activitats socials, professionals o econòmiques estigui organitzada de forma separada. Per una banda, els mestres per l’altra els sindicats de les empreses, per una altra els treballadors del sector públic, etc.

"La societat civil ha jugat un rol molt important en el procés de democratització del país en els últims anys  així com en la lluita contra la balcanització del país, degut l'existència de diverses forces tant internes com externes que estan intentant dividir el país.”

Els recursos naturals i la guerra
Principalment, les raons per entendre el rol de l’explotació dels minerals,  i com en part motiva la continuació de la guerra són les següents:
  • Els grups armats s’asseguren el control d’una part del territori, ja que cadascú controla una zona minera. Aquesta mina es explotada o bé obtenen  els beneficis derivats de la mina com: taxació dels treballadors, els productes que arriben per alimentar els treballadors de les mines, la vigilància de les mines etc...
  • Les aliances entre les milícies i els diferents grups armats  es fan i es desfan en base al control de les zones mineres, de les zones d’explotació.
Des de l’any 2001,  han sorgit nombrosos informes de diverses organitzacions, com Global Witness, Nacions Unides, International Crisis Groupe, Human Rights Watch etc, que denuncien que l’explotació dels recursos naturals estan alimentant directament la guerra. És una situació constatada però malgrat això són poques les mesures que s’estan duent a terme per fer front  a aquesta situació.

Violacions dels drets humans

Cada trimestre l’organització del Moïse fa un informe de seguiment sobre les violacions dels drets humans ( tortures, extorsions,  assassinats, violència sexual, pillatges etc..) a la regió del  Kivu Nord. Aquesta regió podria representar més o menys dos terços de Catalunya, i té 4 milions d’habitants. Tot i que els informes són només d’aquesta regió, en Moïse afirma que malauradament la situació es similar a tot l’est del país.

Les conclusions parlen per si soles: al voltant d’un terç de totes les violacions dels drets humans d’aquesta regió són comeses pels actors governamentals. Un altre terç per “bandits”. Dins d’aquesta categoria, hi trobaríem ex milicians que s’han reintegrat a la societat civil però que no tenen mitjans per viure i per tant tornen a saquejar o robar; ex membres de les forces armades que s’han jubilat i no tenen formes de guanyar-se la vida degut els  sous baixos dels cossos de seguretat.  En aquesta regió, també hi ha un grup armat ugandès “ les forces de defensa aliades”però curiosament una mínima quantitat de les violacions dels drets humans comeses en la regió  són comeses per aquest grup.  Una desena part de les violacions són comeses per les milícies , les milícies Mai-Mai etc.. aquestes últimes responen a una lògica nacionalista i local de cada comunitat, de cada territori que organitza milícies d’autodefensa.
Aproximadament un 10 % d’aquestes violacions són comeses per la població civil, el cicle de la violència no només forma part dels actors armats sinó que la societat ha normalitzat la violència.

La població viu cada dia fent front aquest context.
 
Les demandes de la societat civils congolesa
Per acabar, en Moïse torna a recordar i posa èmfasi en les demandes de la societat civil congolesa:
Als actors internacionals.
  • sancions a Ruanda, que deixi de finançar milícies que controlen recursos
  • recolzament a les ONG locals per donar suport als programes de cohabitació pacifica, bona governança, transparència en industria extractiva etc. 
  • protecció els defensors dels drets humans , molts líders locals i càrrecs de les organitzacions de la societat civil estan amenaçats.
A les multinacionals:
  • No volen intermediaris militars entre els treballadors i les empreses locals, i les multinacionals. Amb aquests intermediaris, que poden ser els grups armats o les forces armades, passa que el benefici de l’explotació no es queda al Congo sinó que se’n va en mans privades.
  • Cooperació directa entre les multinacionals i la societat civil. Les multinacionals que s’instal·lin al Congo han de millorar les condicions de la població local per sortir de la misèria i tenir una vida digna.  Tal com diu la carta de drets humans africans cada nació ha de controlar els seus propis recursos en benefici propi.
"Tots els pobles disposaran lliurement de les seves riqueses i recursos naturals. Aquest dret serà exercit en l’exclusiu interès dels pobles. Mai cap poble se’n veurà privat”. Carta Africana sobre els drets humans i dels pobles ( 1981) article 21, punt 1. "

A les autoritats Catalanes:
  • Moïse demana que a més de  donar suport a les organitzacions locals congoleses, els govern i institucions catalanes donin suport a les entitats locals catalanes que treballen sobre la RDC ja que tenen més ressò nacional i internacional. Com la campanya No amb el meu mòbil! que està impulsada per diverses entitats catalanes que formen la Xarxa d’entitats per la República Democràtica del Congo.

1 comentari:

  1. Hola, em dic Sara, estic a 2n de batxillerat i el meu trec tracta sobre la situació de conflicte al Congo deguda a l'explotació de les mines del coltan.
    Què em podríeu facilitar informació sobre com estan intervenint les nacions unides, i com les multinacionals tenen el control i financen indirectament aquests conflictes?

    ResponElimina