Què passa a la República Democràtica del Congo?

Des de mitjans dels anys 90 la República Democràtica del Congo (RDC) és escenari d’una guerra que ha causat al voltant de 5 milions de víctimes mortals, centenars de milers de desplaçats i refugiats, una greu crisi humanitària i violacions continuades dels drets humans contra el conjunt de la població civil, on almenys 200.000 dones i menors han patit la violència sexual com a arma de guerra.
Malgrat el seu greu impacte, és un conflicte oblidat per a l’opinió pública internacional i està silenciat per part dels mitjans de comunicació, que en donen una imatge parcial i esbiaixada, sense analitzar les seves arrels històriques i culturals, ni les dinàmiques locals, regionals i internacionals, vinculades no només a l’explotació dels recursos naturals sinó també a dinàmiques de poder, on Rwanda i altres països de la regió juguen un paper fonamental, en un món globalitzat on les grans potències (EUA, Xina) competeixen per ampliar les seves àrees d’influència.
Trencar el silenci que envolta la RDC permetrà donar veu als actors locals que s’organitzen per sobreviure i fer front a aquesta situació, fer visibles de manera concreta les connexions entre aquestes dinàmiques locals i la dimensió internacional, fer palès que el model de consum imperant contribueix a perpetuar una situació de violència i d’economia de guerra en la que participen directa o indirectament ciutadans congolesos i congoleses, però també empreses locals i internacionals, davant la permissivitat i fins i tot la complicitat de governs i organitzacions internacionals.

dimecres, 21 de novembre de 2012

Una nova guerra a l’est del Congo, invisible als nostres ulls


Comunicat de la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo

Des de dilluns 19 de novembre, el grup rebel M23, després d’intensos enfrontaments amb les Forces Armades congoleses (FARDC) ha entrat i controla la ciutat de Goma, incloent el seu l’aeroport, provocant la fugida de les FARDC, sota la mirada passiva i impotent de la MONUSCO.  (missió de NNUU a la zona). Les seves tropes internacionals encarregades de protegir a la població civil, de les quals se’n troben unes 1.400 a la ciutat i unes 6.700 a tota la província, han renunciat a fer front al grup armat, deixant a la població civil a la seva sort, que està fugint per la frontera amb Rwanda.

Goma, ciutat referent de l’est la RDC i punt neuràlgic de la ruta dels minerals cap a Rwanda, acull en l’actualitat un milió de persones, entre els seus propis habitants i les desenes de milers de persones desplaçades que, des de fa ja mesos, fugen dels enfrontaments armats.

El grup armat M23, herència del CNDP de Laurent Nkunda i sota l' actual líder de l'M23, Bosco Ntaganda- perseguits per la Cort Penal Internacional-  està recolzat per Rwanda i Uganda tal com denuncien diversos informes de Nacions Unides (tot i que, cal destacar, que aquest octubre s’ha votat per tal que Rwanda entri el proper any 2013 en el Consell de Seguretat de Nacions Unides com a membre no permanent).

La comunitat internacional i en especial, en primer lloc, la UE i els EUA, els grans aliats de Rwanda fins al moment, que han contribuït a promoure el desenvolupament d’aquest país via una gran AOD (Ajut Oficial al Desenvolupament) , i en segon lloc, la Xina, mitjançant la compra dels recursos naturals explotats il·legalment a la RDC i extrets a través de Rwanda, tenen la responsabilitat d’aturar aquest desastre, pressionant a Rwanda i establint sancions contra aquest país per a aturar aquesta situació. La comunitat internacional ha mirat durant massa temps cap a una altra banda davant els abusos que el govern ruandès comet sobre la seva població, davant el paper desestabilitzador que Rwanda juga en la política interna congolesa i davant l’espoliació dels recursos naturals que s’exploten il·legalment al Congo i s’exporten via Rwanda.

L’Estat Espanyol, i Catalunya, tampoc en són l’excepció. Mentre els mitjans de comunicació nacionals i estatals semblen ignorar aquest conflicte, no hem d’oblidar que el quart client africà de les exportacions d’armament espanyol ( 2002-2010) ha estat Rwanda: només l’any 2009 va fer una despesa de més de 15 milions d’euros. Recordem, també, que Barcelona és seu del Congrés Mundial dels Mòbils fins el 2018.

Per tant, Catalunya té una important responsabilitat en aquest darrer punt, ja que en aquest Congrés no hi ha cap espai de reflexió on s’exigeixi a les multinacionals de la telefonia mòbil que aturin l’explotació i el comerç il·legal dels recursos naturals congolesos al no revelar la cadena de subministrament que els proporciona un mineral, el coltan, mineral extret bàsicament del Congo i imprescindible per a la fabricació de tots els aparells d’alta tecnologia d’ús diari.

Davant la possibilitat d’un nou bany de sang a Goma i a la regió, hem d’exigir respostes i responsabilitats de tots els actors implicats per posar fi aquesta guerra. No sumem més víctimes: el conflicte d’aquests darrers anys  ja ha causat més de 5 milions de víctimes mortals, més de 300.000 víctimes de violència sexual i continues violacions dels drets humans al conjunt de la població.

La Xarxa d’entitats per la República Democràtica del Congo diem PROU!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada