Comunicat de la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica
del Congo
Des de dilluns 19 de
novembre, el grup rebel M23, després d’intensos enfrontaments amb les Forces
Armades congoleses (FARDC) ha entrat i controla la ciutat de Goma, incloent el
seu l’aeroport, provocant la fugida de les FARDC, sota la mirada passiva i impotent
de la MONUSCO.
(missió de NNUU a la zona). Les seves
tropes internacionals encarregades de protegir a la població civil, de les quals se’n troben
unes 1.400 a
la ciutat i unes 6.700 a
tota la província, han renunciat a fer front al grup armat, deixant a la
població civil a la seva sort, que està fugint per la frontera amb Rwanda.
Goma, ciutat referent de
l’est la RDC i
punt neuràlgic de la ruta dels minerals cap a Rwanda, acull en l’actualitat un milió
de persones, entre els seus propis habitants i les desenes de milers de
persones desplaçades que, des de fa ja mesos, fugen dels enfrontaments armats.
El grup armat M23,
herència del CNDP de Laurent Nkunda i sota l' actual líder de l'M23, Bosco Ntaganda-
perseguits per la Cort Penal
Internacional- està recolzat per Rwanda i Uganda tal com
denuncien diversos informes de Nacions Unides (tot i que, cal destacar, que aquest
octubre s’ha votat per tal que Rwanda entri el proper any 2013 en el Consell de
Seguretat de Nacions Unides com a membre no permanent).
La comunitat internacional
i en especial, en primer lloc, la
UE i els EUA, els grans aliats de Rwanda fins al moment, que
han contribuït a promoure el desenvolupament d’aquest país via una gran AOD (Ajut Oficial al Desenvolupament) ,
i en segon lloc, la Xina,
mitjançant la compra dels recursos naturals explotats il·legalment a la RDC i extrets a través de
Rwanda, tenen la responsabilitat d’aturar aquest desastre, pressionant a Rwanda
i establint sancions contra aquest país per a aturar aquesta situació. La
comunitat internacional ha mirat durant massa temps cap a una altra banda
davant els abusos que el govern ruandès comet sobre la seva població, davant el
paper desestabilitzador que Rwanda juga en la política interna congolesa i
davant l’espoliació dels recursos naturals que s’exploten il·legalment al Congo
i s’exporten via Rwanda.
L’Estat Espanyol, i
Catalunya, tampoc en són l’excepció. Mentre els mitjans de comunicació
nacionals i estatals semblen ignorar aquest conflicte, no hem d’oblidar que el
quart client africà de les exportacions d’armament espanyol ( 2002-2010) ha
estat Rwanda: només l’any 2009 va fer una despesa de més de 15 milions d’euros. Recordem, també, que Barcelona és seu del Congrés
Mundial dels Mòbils fins el 2018.
Per tant, Catalunya té una
important responsabilitat en aquest darrer punt, ja que en aquest Congrés no hi
ha cap espai de reflexió on s’exigeixi a les multinacionals de la telefonia
mòbil que aturin l’explotació i el comerç il·legal dels recursos naturals
congolesos al no revelar la cadena de subministrament que els proporciona un
mineral, el coltan, mineral extret bàsicament del Congo i imprescindible per a
la fabricació de tots els aparells d’alta tecnologia d’ús diari.
Davant la possibilitat
d’un nou bany de sang a Goma i a la regió, hem d’exigir respostes i
responsabilitats de tots els actors implicats per posar fi aquesta guerra. No
sumem més víctimes: el conflicte d’aquests darrers anys ja ha causat més de 5 milions de víctimes
mortals, més de 300.000 víctimes de violència sexual i continues violacions
dels drets humans al conjunt de la població.
La Xarxa
d’entitats per la República Democràtica
del Congo diem PROU!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada