La Xarxa d’Entitats per la RDC exigeix a l’Ajuntament de Barcelona més compromisos de respecte pels drets humans

Barcelona, 25 de novembre. El passat 18 de novembre, la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció va acordar una proposta promoguda pel Grup Municipal ERC (M1115/9364) segons la qual es pretén potenciar que la Fundació Mobile World Capital Barcelona sigui un referent dels projectes socials vinculats a les tecnologies en mobilitat, i la posada en marxa de projectes per a aquest fi.

En aquest sentit, la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo (RDC), tot i que acull amb satisfacció qualsevol esforç destinat a potenciar les polítiques socials de la ciutat de Barcelona, considera que el consistori, directament o a través de la Fundació Barcelona World Mobile Capital, pot fer més per combatre la impunitat i les violacions dels drets humans a la RDC derivats de l'explotació dels recursos naturals i de les violacions dels drets humans que es cometen en tota la cadena de subministrament de les multinacionals de la telefonia mòbil que conformen el consorci GSMA i que es trobaran el proper 22-25 de febrer de 2016 al MWC. En aquest sentit, la Xarxa d’Entitats per la RDC demana que el punt de partida de qualsevol iniciativa endegada per l’Ajuntament de Barcelona sigui l’acord assolit el passat 11 de desembre de 2013, quan tots els grups del consistori van aprovar la moció presentada pel grup d’ICV-EUiA (M1115/9364) a la Comissió de Presidència i Règim Interior, que va acordar que el Govern municipal: 1) insti a la Fundació Mobile World Capital Barcelona a que inclogui en la propera edició del Mobile World Congress la creació d'un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l'explotació dels recursos naturals, i 2) faci les gestions necessàries davant el Govern de l'Estat i la UE perquè impulsin legislacions a fi que no s'utilitzin minerals "obtinguts il·legalment" procedents de zones en conflicte.

En aquest sentit, el mes de maig de 2015 el Parlament Europeu va aprovar un mandat per a un reglament europeu que trenqui el vincle entre tecnologia i guerra, i en aquesta mateixa línia l'Ajuntament de Barcelona podria fer passos concrets per reclamar respecte als drets humans en les pràctiques empresarials. La Xarxa d’Entitats per la RDC és una coalició formada per diverses entitats i persones especialitzades que neix l’any 2009 per tal d’enfortir les estratègies de participació i de col·laboració entre les pròpies entitats catalanes i les congoleses per denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. És un espai de coordinació, que treballa des d’una vessant multidisciplinària i es construeix en base al diàleg, la reflexió i la incidència social i política, a mig i llarg termini. La Xarxa demana que les empreses que es reuneixen al MWC es comprometin a promoure la transparència i la protecció dels drets humans en la cadena de subministrament, l’impuls de legislacions que posin fi a l’explotació dels recursos naturals procedents del conflicte armat de la RDC i d’altres conflictes i l’establiment d’un espai de diàleg en el si del MWC per a poder discutir d’aquestes qüestions. Finalment, la Xarxa demana que es formalitzi una reunió amb l’Ajuntament de Barcelona per a discutir sobre aquestes qüestions durant les properes setmanes.

La Mobile World Capital Barcelona (MWCB) és, tal i com ella mateixa es presenta,  una iniciativa destinada a fer de Barcelona un referent de la transformació mòbil, i un motor per al desenvolupament i la internacionalització del conjunt del teixit empresarial de Barcelona, de Catalunya i d'Espanya, constituïda al 2012 i governada per un patronat format pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona i GSMA –entitat que representa els interessos de més de 800 operadors de mòbil i més de 200 empreses de l'ecosistema mòbil a tot el món.

La Xarxa d’entitats per la RDC pretén que aquesta aposta per convertir a Barcelona en referent de la telefonia mòbil sigui coherent amb la la Llei de foment de la pau aprobada per unanimitat al Parlament de Catalunya, el 25 de juny de 2003, en la que es pretén impulsar una nova cultura de la pau, basada en l'abolició de la guerra i en el compromís d’arribar a acords pacífics que solucionin els conflictes; la pràctica de la no-violència; la promoció dels drets humans; el respecte dels drets dels infants; la promoció del desenvolupament econòmic i social sostenible; la reducció dels desequilibris econòmics i socials fins a eradicar la pobresa; la construcció de la seguretat global i el desarmament progressiu; l’esforç per protegir el medi natural de les generacions presents i futures; el respecte i el foment de la igualtat de drets i oportunitats de les dones i els homes, i l’eliminació de les formes de racisme, xenofòbia i dels actes d’intolerància.

Contactes:

Josep Maria Royo. Escola Cultura de Pau. (655643345)

Rita Huybens. Lliga dels Drets Pobles. (666694684)

PREOCUPACIÓ I DESCONCERT PER LA DETENCIÓ DE MOÏSE KAMBERE, PRESIDENT DE LA COORDINATION URBAINE DE LA SOCIÉTÉ CIVILE DE BUTEMBO, NORD KIVU, REPÚBLICA DEMOCRÀCTICA DEL CONGO

Agents de L'Agence Nationale de Renseignements (ANR) de Butembo arrestaren el 30 d'abril 2015 a Moïse Kambere Kayitambia, en la seu de GADHOP (Groupe d’Associations de Défense des Droits de l’Homme et de la Paix), organització compromesa que treballa per la defensa dels drets humans al Nord-Kivu i la construcció de la pau ; col·labora activament des de fa molts anys amb organitzacions catalanes.

En un comunicat emès el 1 maig 2015, La coordination Urbaine de la société civile exigeix l'alliberament immediat del seu president Moïse Kambere , condemna la implicació de l'alcalde adjunt de Butembo en els assumptes de la Coordination Urbaine ,com també les detencions il·legals i arbitràries i les tortures comeses regularment en el calabós de l'ANR de Butembo.
Tanmateix,anuncia l'organització de jornades "ciutat morta" a Butembo a partir d'aquest dissabte 2 de maig fins a l'alliberament de Moïse Kambere.

Des de la Xarxa d'entitats per la RD del Congo, manifestem la nostra gran preocupació davant d'aquest fet , sabent que les detencions d'activistes i defensors dels drets humans , la tortura i els maltractaments estan a l'ordre del dia en el país. S'apropen eleccions i el nerviosisme del govern és evident davant de la demanda de més democràcia i alternança política .Les accions i el missatge d`en Moïse en defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país és el perquè del seu injust arrest: per aquest motiu demanem l'immediat alliberament del Moïse Kambere Kayitambia. 

Xarxa d’entitats per la RD del Congo.

Barcelona, 2 de maig de 2015.

Contacte per a premsa i mitjans:

Carles Soler/Rita Huybens
xarxacongo.premsa@gmail.com

Moïse Kambere Kayitambia. Congolès. Activista defensor dels drets humans a la Regió del Nord-Kivu (RD Congo). Des de l’any 1994 treballa en l’àmbit de cooperació i desenvolupament. Des de l’any 2009 és Secretari permanent de GADHOP (Grup d’Associacions de defensa dels Drets Humans i de la Pau). Des del mes d’abril de 2015 és President de la Societat Civil de Butembo

La Xarxa d’entitats per la RD del Congo és una coalició formada per diverses entitats i persones especialitzades que neix l’any 2009 per tal d’enfortir les estratègies de participació i de col·laboració entre les pròpies entitats catalanes i les congoleses per denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. 

 

Compareixença Xarxa d'Entitats per la RD Congo al Parlament (21/02/2014)

Rita Huybens Josep Maria Royo Tot el vídeo sencer de la compareixença amb les rèpliques i preguntes dels grups parlamentaris i les respostes de la Xarxa>

Comunicat: Parlament, Govern i Ajuntament de Barcelona han de pressionar el Mobile World Congress perquè creï un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social d’empreses en l’explotació de recursos naturals

Davant de l'incompliment de la declaració aprovada pel Parlament, la Xarxa d’Entitats per la RD Congo exigeix a les autoritats catalanes que passin de les paraules als fets

Parlament, Govern i Ajuntament de Barcelona han de pressionar el Mobile World Congress perquè creï un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social d’empreses en l’explotació de recursos naturals

Representants de la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo van comparèixer divendres passat, 21 de febrer, a la Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament per explicar els nuls resultats aconseguits en les gestions amb responsables del MWC, Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Tot i que una declaració institucional aprovada pel Parlament de Catalunya el maig de 2013 demanava la creació d’aquest espai de diàleg, arribem a una nova edició del Congrés Mundial de Mòbils sense cap resultat concret.

En la declaració del Parlament es proposava a la Fundació Mobile World Capital, responsable del MWC, que inclogués en el seu pla d'activitats un espai de reflexió i diàleg obert al sector, sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l'explotació de recursos naturals per fabricar els aparells. Aquest espai comptaria amb la participació de persones representatives de les iniciatives en curs en l'àmbit internacional, lleis i regulacions, per garantir la transparència en l'explotació dels minerals de la zona. També es demanava al Parlament de Catalunya que fes les gestions necessàries davant del Govern espanyol i la UE perquè impulsin legislacions que impedeixin la utilització de minerals obtinguts il·legalment de la zona del conflicte.

Després d’entrevistar-se en els darrers mesos amb representants de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Mobile World Capital, la Xarxa va denunciar divendres durant la compareixença al Parlament que aquest espai de reflexió i diàleg en el marc del MWC no s’ha creat, tot i que l’esdeveniment rep diners públics i les institucions catalanes hi estan consorciades.

 Josep Ma. Royo i Rita Huybens, en representació de la Xarxa, van explicar que ara “calen fets, i no paraules. Menys parlar dels drets humans i més implicació”.

 La Xarxa ja ha parlat amb totes les persones de les institucions i administracions responsables i implicades en l'organització del MWC i ha fet les passes necessàries. “Ara cal més implicació i voluntat política de les institucions catalanes per desencallar la situació. El Parlament de Catalunya, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han de moure peça per influir en el MWC perquè obri aquest espai, tal com li demanen les declaracions institucionals aprovades”, assegura  la Xarxa.

 Tots els grups parlamentaris es van mostrar favorables a la inclusió d’aquest espai de reflexió i debat en el marc del MWC, tot i que lamenten que aquest any ja no sigui possible, no hi ha hagut cap compromis ferm al respecte. “Sospitem que, de nou, sense la insistència i mobilització de la Xarxa, l'any vinent ens trobarem amb la mateixa situació”.

 La Xarxa d'Entitats per la RD del Congo impulsa la campanya “No amb el meu mòbil” que demana més transparència en la cadena de subministrament per garantir que els minerals utilitzats en la fabricació dels mòbils, sobretot el coltan, no procedeixen de zones en conflicte i que la seva compra no està contribuint a la violació dels drets humans a la RD del Congo, que disposa del 80% de les reserves mundials. 

14 ajuntaments catalans també s'han adherit a la moció

 Fins al moment, són 14 els ajuntaments catalans que han aprovat aquesta mateixa declaració institucional: Barcelona, Lleida, Sabadell, Mataró, Figueres, Manresa, Igualada, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Castellar del Vallès, Vilassar de Mar, Caldes de Montbui i Llancà.

 La campanya “No amb el meu mòbil” se suma a un moviment de denúncia internacional impulsat per organitzacions no governamentals que ha aconseguit l’aprovació pel Congrés dels Estats Units d’Amèrica d’una llei (Llei Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act) que obliga les companyies que utilitzen coltan a determinar si prové de la RD del Congo o un país fronterer i, si es el cas, establir si ha finançat grups armats a l’est del país. La llei també obliga a informar públicament sobre els sistemes de control dels proveïdors i a auditar els informes. A l’estat de California, als EUA, s’ha aprovat una legislació similar; al Canadà la regulació es troba en discussió i a l’Unió Europea s’està preparant una iniciativa sobre l’extracció responsable de minerals provinents de zones de conflicte.

La Xarxa d’entitats per la RD del Congo és una coalició formada per diverses entitats i persones especialitzades que neix l’any 2009 per tal d’enfortir les estratègies de participació i de col·laboració entre les pròpies entitats catalanes i les congoleses per denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. Està formada per l'Escola de Cultura de Pau, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, La Bretxa, la Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels-Kasando, VSF Justícia Alimentària Global i persones expertes i coneixedores de la regió.

Barcelona és, des de l’any 2011, seu del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil - Mobile World Congress (MWC) i ho serà com a mínim fins l’any 2018.

Connecta el teu mòbil a la RD Congo

La societat està hiperconnectada, resulta quasi inimaginable  conèixer algú que no tingui mòbil, i cada vegada és mes habitual disposar de connexió internet en el telèfon.  Segons dades de finals de 2011, a l’estat espanyol hi havia 56 milions de línies de telefonia mòbil, i només el Regne Unit supera la nostra taxa de penetració dels telèfons intel·ligents comparat amb la resta de telèfons mòbils, el 51%. Aquest aparell s’ha equiparat a l’ordinador com a equip d’accés a internet; l’any 2011, el 64% dels internautes accedien a la xarxa a través del mòbil.

El mòbil intel·ligent accelera la “revolució digital” perquè com manté Agustin Blanco “trenca les limitacions espai-temporals en l’accés a internet, privatitza i personalitza l’ús de la xarxa i esdevé pels usuaris el principal àmbit de comunicació quotidiana, tant a la vida personal com professional”.
A banda de la importància social, el impacte econòmic és molt important, p.ex. J.P. Morgan va estimar que  l’aparició del IPhone 5 podria fer augmentar, no només els ingressos de la companyia Apple, sinó també el producte interior brut dels Estats Units entre un 0,25 i un 0,50%.

Els mitjans de comunicació tradicionals i la publicitat han construït un relat de la revolució digital basat en la innovació de les companyies o en l’emprenedoria de persones visionàries com Steve Jobs. El disseny i les aplicacions que trobem en els nostres aparells semblen transportar-nos a una utopia tecnològica feta realitat.

Tanmateix, altres aspectes queden a la foscor; són històries d’injustícia i de domini. 

L’informe “Impunitat S.A. Eines de reflexió sobre els “súper drets” i els “súper poders” del capital corporatiu”, ens adverteix que el metabolisme europeu es caracteritza per una alta dependència de matèries primes provinents de l’exterior.  En 2008, la UE-27 era la regió que més recursos importava a nivell global.

La Unió Europea, en el marc de la iniciativa de les matèries primes, ha identificat 41 minerals crítics per a la nostra economia, entre els quals 14 són estratègics pel seu gran impacte en la economia i perquè l’obtenció té un risc creixent de limitació. Entre ells està el tàntal, mineral que s’extrau del coltan (abreviació de columbia-tantalita).

Aquesta matèria, és un superconductor que funciona a altes temperatures, no es veu afectat per la corrosió i emmagatzema carrega elèctrica. Els ordinadors, les càmeres digitals, els telèfons mòbils i altres aparells d’alta tecnologia es fabriquen amb tàntal. Segons dades del 2009, entre el 64% i el 80% de les reserves de coltan es troben a l’est de la R.D. Congo i a aquesta zona s’extrau el coltan amb les taxes més elevades del món de concentració de tàntal.

Però l’est de la R.D. Congo ha estat des de finals del passat mil·lenni i fins l’actualitat, l’escenari de la guerra més cruenta des de la segona guerra mundial. En aquest context, l’extracció i la comercialització del coltan ha generat ingressos per les xarxes criminals i grups armats de diversa índole que han pogut reclutar soldats i adquirir armament per mantenir la guerra.

La voluntat de controlar la provisió  d’aquest mineral estratègic que sosté un dels dispositius essencials de la societat hiperconnectada, pot explicar que la Unió Europea hagi fet oïdes sordes a les demandes de regulació de la cadena de subministrament dels aparells d’alta tecnologia, que des de les mines de la R.D Congo acaben a les nostres butxaques.

També, el desig de no incomodar als executius de les empreses de telefonia, que cada any visiten Barcelona durant el Congres Mundial del Mòbil, explica que la Generalitat s’hagi mostrat inactiva davant les mocions de 12 ajuntaments catalans i la resolució del Parlament que instà al govern a sol·licitar a l’organització del Congres la inclusió d’un espai de reflexió i de diàleg sobre les responsabilitats de les empreses de telefonia mòbil en la continuïtat de l’explotació dels recursos naturals a la R.D. Congo.

Es tracta d’una trista paradoxa que aquesta societat hiperconectada faci oïdes sordes i tanqui els ulls davant d’aquestes incomodes connexions que qüestionen el relat ple de glamour de la innovació tecnològica.

Comunicat: El Parlament de Catalunya aprova una declaració institucional que reconeix la manca de responsabilitat i transparència de les empreses fabricants de telefonia mòbil en l'explotació de recursos naturals

La declaració, un primer pas important però encara insuficient segons la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo, es va aprovar en el marc de la Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament que va tenir lloc divendres passat

En la declaració aprovada es proposa a la Fundació Mobile World Capital, responsable del Congrés Mundial de Mòbils (MWC) que té lloc a Barcelona, que inclogui en el seu pla d'activitats un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l'explotació de recursos naturals per fabricar els aparells.

A més, es demana al Parlament de Catalunya que faci les gestions necessàries davant del Govern espanyol i la UE perquè impulsin legislacions que impedeixin la utilització de minerals obtinguts il·legalment de la zona del conflicte.

Des de la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo valorem positivament que el Parlament es pronunciï sobre aquesta qüestió i reconegui la poca responsabilitat i transparència de les empreses fabricants de telefonia mòbil en la seva cadena de subministrament. La Xarxa d'Entitats per la RD del Congo impulsa la campanya “No amb el meu mòbil” que demana més transparència en la cadena de subministrament per garantir que els minerals utilitzats en la fabricació dels mòbils, sobretot el coltan, no procedeixen de zones en conflicte i que la seva compra no està contribuint a la violació dels drets humans a la RD del Congo, que disposa del 80% de les reserves mundials.

És en aquesta línia que considerem la declaració del Parlament “un primer pas”, que obre la porta a disposar d'espais per poder explicar al sector de la telefonia mòbil i a la societat les nostres demandes, però és un “primer posicionament insuficient que demana continuïtat”. Des de la Xarxa seguirem amb les nostres demandes de més transparència i responsabilitat i amb la presentació de declaracions institucionals als ajuntaments catalans.

13 ajuntaments catalans ja s'han adherit a la moció

Fins al moment, són 13 els ajuntaments catalans que han aprovat aquesta declaració institucional (Lleida, Sabadell, Mataró, Figueres, Manresa, Igualada, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Castellar del Vallès, Vilassar de Mar, Caldes de Montbui i Llancà).

Amb la campanya i la presentació de declaracions als ajuntaments catalans es vol cridar l’atenció de tots els usuaris i usuàries de telefonia mòbil i de la societat en general, donar a conèixer la situació d’injustícia que pateix la població congolesa provocada, en part, per les condicions d’explotació i d’expoli dels recursos naturals de la RD del Congo. La campanya de la Xarxa denuncia la manca de responsabilitat social corporativa i de transparència de les empreses transnacionals.

La campanya “No amb el meu mòbil” se suma a un moviment de denúncia internacional impulsat per organitzacions no governamentals que ha aconseguit l’aprovació pel Congrés dels Estats Units d’Amèrica d’una llei (Llei Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act) que obliga les companyies que utilitzen coltan a determinar si prové de la RD del Congo o un país fronterer i, si es el cas, establir si ha finançat grups armats a l’est del país. La llei també obliga a informar públicament sobre els sistemes de control dels proveïdors i a auditar els informes. A l’estat de California, als EUA, s’ha aprovat una legislació similar; al Canadà la regulació es troba en discussió i a l’Unió Europea s’està preparant una iniciativa sobre l’extracció responsable de minerals provinents de zones de conflicte.

La Xarxa d’entitats per la RD del Congo és una coalició formada per diverses entitats i persones especialitzades que neix l’any 2009 per tal d’enfortir les estratègies de participació i de col·laboració entre les pròpies entitats catalanes i les congoleses per denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. Està formada per l'Escola de Cultura de Pau, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, La Bretxa, la Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels-Kasando, VSF Justícia Alimentària Global i persones expertes i coneixedores de la regió.

Barcelona és, des de l’any 2011, seu del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil - Mobile World Congress (MWC) i ho serà fins l’any 2018. Amb motiu de la celebració a Barcelona de la sisena edició del Congrés, al febrer, la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo es va mobilitzar durant tota la setmana per  exigir més responsabilitat a les empreses de telefonia mòbil amb el lema “EXIGIM RESPONSABILITAT en l'extracció de minerals i la producció dels aparells i TRANSPARÈNCIA en la cadena de subministraments de minerals”.

Vídeo de la presentació de la declaració institucional a la Comissió d'Afers Exteriors, UE i Cooperació del Parlament (13min.)

COMUNICAT DE PREMSA

El MWC 2013 fuig d'estudi davant de les demandes de més responsabilitat i transparència en la fabricació de mòbils

Amb el lema EXIGIM RESPONSABILITAT en l'extracció de minerals i la producció dels aparells i TRANSPARÈNCIA en la cadena de subministraments de minerals, les i els activistes de la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo han estat presents al MWC els quatre dies de congrés per interpel·lar els assistents i la ciutadania sobre la manca de transparència i traçabilitat en la cadena de subministraments. Aquests són uns requisits essencials per garantir que els minerals utilitzats en la fabricació dels mòbils -entre els quals el coltan-, no procedeixen de l'explotació il·legal en zones conflictives de la RD del Congo, generant mort, violència i pobresa .

Barcelona, 1 de març.- Amb motiu de la celebració a Barcelona de la sisena edició del Congrés Mundial dels Mòbils (MWC), la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo s'ha mobilitzat durant tota la setmana per exigir més responsabilitat a les empreses de telefonia mòbil, així com traçabilitat dels minerals utilitzats en la cadena de subministraments i visualitzar l'impacte en drets humans de l'extracció de minerals arreu del món i la manca de transparència en l'explotació de recursos naturals en zones en conflicte. Un exemple és la RD del Congo, on l'extracció de minerals juga un paper decisiu en la perpetuació de la guerra i el finançament de grups armats. Alhora, aquesta extracció de minerals s'ha accelerat els darrers anys pel consum creixent de mòbils i la reduïda vida útil dels aparells.

Les actuacions es van realitzar a l'entrada del recinte del Congrés, sense cap incidència, despertant la curiositat dels participants, interessats i algunes persones molestes en llegir les reivindicacions. Només dimarts 26 de febrer, agents de la policia local van impedir les accions de la Xarxa i els van desallotjar de l'entrada del Congrés, sense que aquest incident es repetís els altres dies.

PRIMER DIA DE MOBILITZACIÓ DAVANT DEL WMC13

Avui han començat les mobilitzacións amb motiu de la celebració del Congrés Mundial del Mòbil a Barcelona.

La Xarxa té previst mantenir les concentracions:

DIMARTS 26 FEBRER de 12 a 13h

DIMECRES 27 FEBRER de 18 a 19h

DIJOUS 28 FEBRER de 12 a 13h

 

Membres de la Xarxa d'Entitats per la R.D. Congo davant del WMC

Paral·lelament diferents mitjans es fan eco de la problemàtica que denunciem. P.ex. TV3 ha penjat una entrevista al director del film "Sang al mòbil". Documental , subtitulat i distribuït per la Xarxa arreu de Catalunya. Podeu visionar-lo a continuació.
 

 

 

 

 

 

COMUNICAT DE PREMSA

Congrés Mundial de Mòbils (MWC): demanem responsabilitat i transparència en l'explotació de recursos naturals a les empreses de telefonia mòbil 

La Xarxa d'Entitats per la RD del Congo i Enginyeria Sense Fronteres insten les empreses fabricants a responsabilitzar-se dels impactes que produeix l’extracció de minerals i a introduir més transparència i traçabilitat en la cadena de subministraments per garantir que els minerals utilitzats en la fabricació dels mòbils, entre ells el coltan, no procedeixen de l'explotació il·legal en zones conflictives.

Barcelona, 25 de febrer.- Amb motiu de la celebració a partir d'avui a Barcelona de la sisena edició del Congrés Mundial dels Mòbils (MWC) entre els dies 25 i 28 de febrer, Enginyeria Sense Fronteres i la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo es mobilitzaran aquesta setmana per  exigir responsabilitats  a les empreses de telefonia mòbil, així com  traçabilitat en els minerals utilitzats en la seva cadena de subministraments.

L'objectiu de la mobilització és aprofitar el fet que Barcelona es converteix en la capital mundial del mòbil per visibilitzar al MWC l’impacte de l’extracció de minerals arreu del món i la manca de transparència en l’explotació dels recursos naturals a zones en conflicte, com per exemple a la RD del Congo i el seu paper decisiu en la perpetuació de la guerra i el finançament de grups armats. Alhora, aquesta extracció de minerals s’ha accelerat els darrers anys degut al consum creixent de mòbils i a la reduïda vida útil dels aparells.

CONVOCATÒRIA 

Prou impunitat per a les indústries extractives

al Congo i arreu del món

On?

Davant del MWC Congrés Mundial de Mòbils Barcelona 2013

(Fira Gran Via L'Hospitalet)

Quan?

DILLUNS 25 FEBRER de 10h a 13h

DIMARTS 26 FEBRER de 12 a 13h

DIMECRES 27 FEBRER de 18 a 19h

DIJOUS 28 FEBRER de 12 a 13h

VOLEM

  GARANTIES  que cap mòbil està finançant la guerra al Congo ni enlloc

TRANSPARÈNCIA en la cadena de subministraments de minerals

NO VOLEM

  CONTRIBUIR a perpetuar el conflicte armat, la violència i la pobresa

http://entitatscongo.blogspot.com/

 

COMUNICAT DE PREMSA

El NO de CiU i PP impedeix l'aprovació d'una declaració institucional de l'Ajuntament de Barcelona que demanava més responsabilitat i transparència en l'explotació de recursos naturals a les empreses que participaran al Congrés Mundial de Mòbils (MWC)

La iniciativa s'emmarca en la campanya No amb el meu mòbil de la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo i ja ha sumat l'adhesió de diversos ajuntaments catalans.

S’insta les empreses fabricants a introduir més transparència en la cadena de subministrament per garantir que els minerals utilitzats en la fabricació dels mòbils, sobretot el coltan, no procedeixen de l’explotació il·legal i que la seva compra no està contribuint a la violació dels drets humans a la RD del Congo, que disposa del 80% de les reserves mundials. 

Barcelona, 1 de febrer.- La declaració, impulsada per Xarxa d'Entitats per la RD del Congo i presentada al plenari d'avui pel grup d'ICV-EUA, amb el suport del PSC i d'Unitat per Barcelona (UpB), demanant a les empreses que participen al MWC més transparència en la cadena de subministrament dels recursos naturals, i que aquestes es comprometin a vetllar per la legalitat de tot el procés de comercialització del coltan i d’altres recursos minerals explotats il·legalment a la RD Congo per a la fabricació dels aparells de telefonia mòbil. No ha estat aprovada per la negativa de CIU i del PP.

Una nova guerra a l’est del Congo, invisible als nostres ulls

Comunicat de la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo

Des de dilluns 19 de novembre, el grup rebel M23, després d’intensos enfrontaments amb les Forces Armades congoleses (FARDC) ha entrat i controla la ciutat de Goma, incloent el seu l’aeroport, provocant la fugida de les FARDC, sota la mirada passiva i impotent de la MONUSCO.  (missió de NNUU a la zona). Les seves tropes internacionals encarregades de protegir a la població civil, de les quals se’n troben unes 1.400 a la ciutat i unes 6.700 a tota la província, han renunciat a fer front al grup armat, deixant a la població civil a la seva sort, que està fugint per la frontera amb Rwanda.

Conferència :Campanya “No amb el meu mòbil!”: Reflexions de la societat civil congolesa enfront del Congrés Mundial dels Mòbils de Barcelona"

La Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo, en el marc de la seva campanya “No amb el meu mòbil!”,  va convidar, el passat 25 de setembre a Barcelona, a Moïse Kambere Kayitambya, activista congolès i defensor dels drets humans, actualment secretari de GADHOP (Grup d'Associacions de Defensa dels Drets Humans i de la Pau). A continuació,  les principals aportacions, reflexions i demandes realitzades per Moïse Kambere al llarg de la conferència:

La situació actual de la RDC
La situació a l’est de la RDC és d’una nova guerra deguda a una nova rebel·lió, sorgida per la deserció de militars de l’armada nacional congolesa, i que rep el nom del M23. Moïse, però,  remarca que no es tracta d’una rebel·lió sinó d’una agressió del Congo per part de Ruanda, tal i com mostren diferents informes de la Monusco i l’ONG americana Human Rights Watch que denuncien que els homes del M23 han estat reclutats, formats i equipats per l’armada congolesa.

Entrevista a Moïse Kimbere. Violència i drets humans al Nord Kivu. SICOM.

La Xarxa d'Entitats per la República Democràtica del Congo, en el marc de la seva campanya "No amb el meu mòbil!", ha convidat a Moïse Kambere Kayitambya, activista congolès i defensor dels drets humans, actualment secretari de GADHOP (Grup d'Associacions de Defensa dels Drets Humans i de la Pau). La Xarxa la formen Bretxa, Escola de Cultura de Pau, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando, Veterinaris Sense Fronteres.

Entrevista realitzada per SICOM.
Veure entrevista

Reflexions de la societat civil congolesa davant del Congrés Mundial dels Mòbils de Barcelona

La Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo, en el marc de la seva campanya “No amb el meu mòbil!”,  us convida a escoltar el testimoni de Moïse Kambere Kayitambya, activista congolès i defensor dels drets humans, actualment secretari permanent de la xarxa GADHOP (Grup d'Associacions de Defensa dels Drets Humans i de la Pau) basada a la província del Kivu Nord a l'est de la R.D. Congo.

Moïse ens parlarà del nou cicle de violència a l'est del país que des del mes d'abril ha provocat desenes de morts i el desplaçament forçat de milers de congolesos. Són moltes i de diversa naturalesa les raons  darrera d'aquest nou episodi de la guerra però una d'elles es l'economia de guerra que genera enormes beneficis per a les persones, les empreses i els països involucrats. 

El proper més de febrer Barcelona acollirà una nova edició del Congrès Mundial del Mòbil, sofisticat aparador de les tendències i novetats de la industria. El ressò mediàtic de l'esdeveniment contrasta amb el silenci i l'oblit sobre la situació de violència que pateixen els habitants a les zones d' extracció del coltà, mineral clau per a la fabricació de productes d'alta tecnologia. 

Un exemple proper de com el nostre model de consum ha acollit les innovacions tecnològiques sense fer preguntes incomodes sobre les condicions d'explotació dels minerals en els que es basen i ha esdevingut compliç de les empreses que actuen de manera irresponsable en aquest contex de violència i d'impunitat davant les violacions dels drets humans de la població local.

Us esperem el pròxim dimarts 25 de setembre a les 19.00 h. a la seu de la Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament (c/Tàpies, 1-3 –Barcelona)

Organitza:

Bretxa, Escola de Cultura de Pau, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando, Veterinaris Sense Fronteres.

Moïse ( vestit amb jaqueta clara) envoltat d'activistes pels DDHH de la Xarxa GADHOP, Butembo, R..D. Congo

Identitat corporativa de la Xarxa d'entitats per la R.D. Congo

Organitzacions No governamentals, ciutadania global, relacions Nord – Sud, violacions dels Drets Humans, són termes que sovint utilitzem les persones i organitzacions que promovem la cooperació al desenvolupament, els drets humans i la pau. Però quina es la percepció i el coneixement d’aquests termes fora d’aquest cercle?

La comunicació social vol construir ponts entre el cercle de convençuts i altres sectors socials que tenen una relació superficial, puntual o ocasional amb les realitats o amb el discurs intel·lectual que hi ha darrera de les paraules concretes.

L’any 2009 un grup d'entitats catalanes vam impulsar una plataforma d’intercanvi  i cooperació sobre la situació a la R.D. Congo que permetés reforçar una agenda de sensibilització i incidència adreçada a la societat catalana i les seves institucions. 

Llavors constatàvem que malgrat les greus conseqüències de la guerra per a la població local (anomenada “la primera guerra mundial africana”) i les importants connexions entre la violència armada al país i les nostres pautes de consum, la informació que s’oferia als ciutadans era insuficient i de poca qualitat. 

Des de la seva constitució, hem tractar de millorar el coneixement en la nostra societat de la situació a l'est del país i desvelar alguns vincles foscos amb la nostra economia i política internacional.  Ho hem fet mitjançant la organització de xerrades, la projeccions del documental  "Blood in the mobile" o el llançament de la campanya “No, amb el meu  mòbil",

L’esforç comunicatiu també ha arribat a la nostra identitat com a Xarxa. L’any 2011 vam establir una col·laboració amb l’Escola d’Art i Disseny Superior Pau Gargallo per a la definició de la nostra identitat corporativa. Durant el  curs 2011- 2012, dos grups de trenta-dos estudiants del Grau Superior de Gràfica Publicitària acompanyats per les seves professores han analitzat les percepcions sobre la R.D. Congo, els valors, les activitats i les característiques de la nostra iniciativa. El resultat han estat 32 propostes d’imatge corporativa (logotip i imago) per apropar-nos a la societat.

La elecció de la imatge ha estat difícil per l’alta qualitat de les propostes però la millor valorada ha estat la que us adjuntem. Creiem que recull molt bé el nostre esperit col·laboratiu amb entitats d’aquí i d’allà, la mirada esperançada cap a la R.D. Congo i la importància de la mobilització social.

Gràcies estudiants i professores de l'EADS Pau Gargallo ¡¡

CINEFÒRUM BLOOD IN THE MOBILE

Dia: 7 de juny
Hora:19.30
LLoc: Museu Comarcal. Igualada.


Organitza: Xarxa d'entitats per la República Democràtica del Congo.

No amb el meu mòbil, la feina continua!

Ja fas més d’un mes que la Xarxa d’entitats per la RDC va llançar la seva campanya No amb el meu mòbil coincidint amb el controvertit congrés mundial del mòbil a Barcelona (MWC, per les sigles en anglès).  Us recomanem un nou article, publicat des de la Campanya Drets a la Salut a l’Àfrica, que tracta, entre altres elements,  la qüestió estratègica de la campanya No amb el mòbil!

Veure article: La campanya “No amb el meu mòbil” defensa la RD del Congo per aturar “elsminerals de la guerra”

Recull de premsa: Presentació i llançament de la Campanya No amb el meu mòbil!

El 27 de febrer s’inaugurava el Congrés Mundial de Mòbils ( MWC) a la ciutat comtal: Barcelona, seu del Congrés fins l’any 2018. Aquell mateix dia la Xarxa d’entitats per la República Democràtica del Congo llançava la seva campanya No amb el meu mòbil! 

La cobertura mediàtica d’aquest gran esdeveniment va ser impressionant: noticies sobre les darreres innovacions i aplicacions, sobre l’impacte econòmic per a la ciutat, sobre les 67.000 persones que s’estimen que el van visitar... Però, amb poc espai per fer ressò d’una altra realitat: la situació d’injustícia i de violència que pateix la població congolesa provocada, en part, per les condicions d’explotació i d’espoliació dels recursos naturals de la RDC. El 80 % de les reserves del Coltan es troben a la República Democràtica del Congo, un mineral imprescindible per a la fabricació dels telèfons mòbils. La majoria de multinacionals del sector de l’electrònica compren el coltan, el transformen i l’utilitzen, però són transparents en les seves cadenes de subministraments ? Dades i estudis indiquen que queda molt camí per recórrer i que els beneficis dels minerals explotats i espoliats no arriben a la població local, sotmesa a una violació constants dels seus drets. 

Destaquem, però, que diferents mitjans de comunicació publicaren articles o entrevistes de membres de la Xarxa informant d’aquesta situació i de la responsabilitat de les empreses, i també de Catalunya, - compromesa amb una nova cultura de la Pau recollida en la Llei de Foment de la Pau (2003), coincidint amb els objectius de la campanya No amb el meu mòbil!. A continuació podeu consultar el recull de premsa: 

RODA DE PREMSA

DILLUNS, 27 DE FEBRER, 12 H DEL MATÍ (Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rambla de Catalunya, 10, principal. Barcelona)
Convoca: Xarxa d’entitats per la RD del Congo